Quina Fira volem? De les varietés a un nou pal de paller

Un nou post abans d’agafar vacances, aquest cop amb la Fira de Riudoms de protagonista.

Abans d’entrar en matèria un parell de preliminars per escalfar motors:

  • El govern Cruset ens torna a prendre el pèl amb l’enquesta. Ja ho va fer l’any passat i aquest any ha repetit. L’enquesta 2015 que ha organitzat el govern Cruset coincidint amb la Fira torna a tenir un grapat de forats evidents. I repetir els mateixos errors dues vegades consecutives pot respondre a dues causes diferents: o el govern té una incompetència flagrant en aquest camp o simplement fa l’enquesta per posar-la a favor dels seus interessos polítics, però no a favors dels interessos dels riudomencs (o potser tot plegat a la vegada). No m’estendré en aquest tema: podeu recuperar el post que vaig fer per a la consulta 2014, ja que és del tot vigent, o podeu fer un cop d’ull als comunicats que han fet des de la CUP i ERC-Avancem, que recullen les mancances d’aquesta nova enquesta.
  • Aprovat per a la Fira 2015. La Fira 2015 presentava un parell de novetats: l’ampliació del recinte i la nova distribució d’espais. I el cert és que el nou esquema ha funcionat prou bé. S’ha creat un passeig natural des de darrera l’Església –on s’ubicava l’entrada de la Fira- i fins al carrer dels Avellaners –amb les atraccions- que ha estat àgil. Un servidor també aprova el vermut electrònic i els concerts de divendres pel jovent. Vermut i concerts han estat activitats sense pretensions, però dignes. Això sí, únicament de consum local, de forasters més aviat pocs.

Fet aquest parell de preliminars, entrem en matèria. Està molt bé fer ampliacions del recinte i plantejar noves distribucions, però la pregunta de fons que plantejo és una altra: quina Fira volem? O, dit d’una altra manera, què volem que la Fira aporti a Riudoms?

La Fira, un espectacle de varietés

Ara mateix la Fira és simplement un espectacle de varietés. Si us demanessin que definíssiu la Fira com ho faríeu? Per a què serveix? De què va? La Fira és un popurri d’empreses, d’agricultura local, d’entitats i d’espectacles de segona divisió. Si elimines els estands de la Diputació, l’Ajuntament, la parròquia i les entitats es fa evident que la capacitat per atreure múscul empresarial és escassa. I seria absurd culpar-ne només el govern Cruset: el context econòmic és el que és i les fires de poble han deixat de tenir massa sentit com eines de promoció i venta.

Què n’hem de fer de la Fira, doncs? Ens conformem amb anar fent petits retocs any rere any i qui dia passa, any empeny? O potser algú s’atrevirà a plantejar un nou model de Fira?

cartell-fira-avellana

Què vull dir amb un nou model de Fira? Parlo de buscar un nou concepte de Fira, un nou pal de paller. La Fira va tenir els seus anys daurats amb l’apogeu del cultura de l’avellana. D’aquí el seu nom de Fira de l’avellana. Quan aquest cultiu era rendible i l’agricultura tenia un pes important en l’economia no només local, sinó nacional, una fira de l’avellana tenia sentit i es posicionava amb facilitat. Vaja, que si un foraster venia a la Fira, tenia molt clar què hi trobaria. Ara, això ja no és així.

I si la Fira ja no es digués Fira de l’avellana?

La Fira es continua dient Fira de l’avellana però, com tots sabem, el nom ja no fa la cosa. De fet, el nom ha deixat de tenir sentit. A algun nostàlgic potser li doldrà, però si el que volem és treure suc a la Fira, és hora de repensar-la, potser fins i tot de canviar-li el nom. Per a què volem la Fira? Segur que tots estarem d’acord que per a promocionar Riudoms, els seus productes i el seu comerç. Arribats a aquesta conclusió, la pregunta és: l’actual model és la millor eina per a aquesta promoció?

La gastronomia de qualitat, el pal de paller

Potser comença a ser hora de buscar un nou pal de paller per a la Fira, de fer una nova aposta. No cal que ens traiem cap conill de la màniga, però sí que cal repensar el model. En què som forts a Riudoms? En oli d’oliva, en coca amb recapte, en avellanes, en botifarra i llangonissa… és a dir, en productes de qualitat. Doncs cal buscar un concepte que sigui capaç d’aglutinar aquesta qualitat sota un únic paraigües i fer-ho amb eines del segle XXI. La Fira no necessita un rentat de cara, necessita un canvi radical. I, segurament, els productes gastronòmics de qualitat han de ser el pal de paller de la Fira. I no només això. Per què no obrim els obradors de coca amb recapte al públic durant el cap de setmana de la Fira? Per què no fem tallers de botifarra i llangonissa? Per què no portem la gent a premsar oli? I per què tot això no ho complementem amb la figura de Gaudí o d’un espai tan singular com la Cisterna Vella?

Coca recapte

Ja tenim els elements. Ja tenim el patrimoni. Ja tenim el producte de qualitat. És hora de repensar com el venem. Us sona el Santa Teca? És un mercat pioner a Catalunya que es va fer el juliol passat al monestir d’Escornalbou amb èxit de públic, crítica i difusió. Vinculava gastronomia, cultura i territori. Som capaços a Riudoms de fer una cosa d’aquest estil adaptada a la nostra realitat?

Un debat imprescindible

Potser arribarem a la conclusió que la Fira no és el marc més idoni per fer això que plantejo i que el millor és deixar-la com està. Potser arribarem a la conclusió que el que hem de fer és inventar-nos un nou projecte específic que respongui a les necessitats que plantejo. Sigui el que sigui, per fer un pas endavant en la promoció de Riudoms és imprescindible fer un debat profund que impliqui els diversos actors locals i que estigui acompanyat per professionals de primer nivell de sectors com el comercial i el màrqueting. Algú s’atrevirà a plantejar aquest debat i a apostar per un nou model de promoció local?