Quan el to de veu és el missatge: l’entrevista de Terribas a Junqueras.

L’entrevista que Mònica Terribas li va fer ahir 17 d’octubre a Oriol Junqueras és una mina des del punt de vista de la comunicació no verbal, especialment pel que fa al to de veu de Junqueras. Després d’escoltar l’entrevista amb calma, la conclusió és que la veu també fa política o, dit d’una altra manera, en una entrevista de ràdio, el to de veu és el missatge.

Moment de l'entrevista en què Junqueras s'emociona.

Moment de l’entrevista en què Junqueras s’emociona.

Junqueras, una veu cansada i angoixada


Aquí teniu l’entrevista sencera (àudio i vídeo). Si l’escolteu, hi trobareu una veu de Junqueras raspada, ronca, cansada i, fins i tot, angoixada. I per què això? Junqueras ha passat una setmana complicadíssima. Arriba a l’entrevista del divendres 17 d’octubre amb Terribas amb el següent escenari de fons: tot i que és Mas qui, unilateralment, ha convertit la consulta del 9N en una pseudoconsulta, és el líder d’Esquerra qui ha quedat en fora de joc. Mas ha passat a marcar el camí i el tíming del procés i, de fet, intenta fer una abraçada d’ós a Junqueras perquè s’avingui a fer una llista conjunta en unes plebiscitàries. Pressió i més pressió sobre Junqueras.

Arrenca l’entrevista. Junqueras sembla sentir-se incomprès. L’escoltes i, més enllà del que diu, el que aparenta dir és: “però que no ho veieu que Mas no és aigua clara… que no us n’adoneu que les eleccions només les hem de fer si són per proclamar la independència l’endemà mateix”. Terribas segueix preguntant. Junqueras està incòmode, a la defensiva. Ell que és el més independentista de tots, ara sembla que no vol el nou 9N proposat per Mas. La percepció és que està descol·locat.

En un moment de l’entrevista, parlant de Mas, Junqueras diu que “necessitava confiar-hi”. I repeteix la paraula “confiança” diverses vegades. El disgust de Junqueras no és només polític, també és emocional i això és percep en les respostes i el to de veu. Tant és així, que després de 25 minuts d’entrevista, a Junqueras se li trenca la veu i se li humitegen els ulls (àudio i vídeo del moment). És just en el moment en què fa una crida a proclamar la independència: “fem-ho d’una vegada… si us plau…. ho demano amb… amb esperança i al mateix temps també…. amb l’angoixa…. d’aquell que sap que perdre el temps no és bo”.

Conclusions comunicatives: la negativa i la positiva


De l’entrevista en trec dues conclusions comunicatives:

  • Junqueras ha transmès un lideratge feble. Diria que, fins i tot, ha traspuat cert victimisme. Un to de veu baix, trencat i esgotat es l’antítesi del lideratge. Junqueras ha acabat l’entrevista dient que volia “transmetre alegria i esperança a la gent”, però la seva veu no ho ha dibuixat pas. La paraula “alegria” era dissonant amb el seu to de veu.
  • El moment emocional de l’entrevista –quan se li ha trencat la veu i se li han humitejat els ulls- dóna un toc humà a Junqueras que els ciutadans agraeixen. El líder d’Esquerra ha semblat com ells, una persona normal i corrent. De fet, la veu trencada i els ulls humits donen credibilitat a un argument que Junqueras repeteix amb insistència: la seva prioritat no és que Esquerra guanyi les eleccions, sinó la independència de Catalunya. El millor de tot és que aquest moment emocional ha acabat sent, en molts casos, el titular de l’entrevista més destacat pels mitjans (Ara, La Vanguardia i TV3). Per tant, per a aquells sobiranistes que no han escoltat tota l’entrevista, la percepció pot ser-ne positiva.

El Polònia ja ho va predir


Per acabar, un parell de regals:

  • La mateixa Mònica Terribas analitza en aquest vídeo el moment de veu trencada de Junqueras. És una reflexió d’ètica periodística interessant.

  • Just el dia abans de l’entrevista amb Terribas, el Junqueras del Polònia de TV3 havia plorat. La realitat supera –o, si més no, iguala- la ficció (minut 7:45 del vídeo).