Per què no puc confiar en l’alcalde Cruset?

Els ciutadans no votem per polítiques concretes. Quants riudomencs creieu que votaran o deixaran de votar CiU, ERC-Avancem, la CUP o el PP pel seu programa electoral? En realitat, els ciutadans votem per valors i per la nostra identitat. Votem aquells partits o persones amb les quals ens identifiquem, que ens generen confiança. Això no vol dir que no ens preocupem pels nostres interessos concrets –que el meu carrer estigui asfaltat, que no m’apugin l’IBI, etc.-, però principalment votem pels nostres valors i identitat.

Ho dic de bon principi: Cruset ni em genera confiança ni comparteixo amb ell un seguit de valors clau. Ara us explicaré per què em passa això amb Cruset. I també intentaré explicar per què a la majoria de riudomencs li passa just el contrari i sí que confien en ell.

La insistència de Cruset per prendre’ns el pèl

Des que Cruset és alcalde, ja fa vuit anys, m’he posat diversos cops les mans al cap. No ha estat perquè no m’agradi com han quedat els carrers del nucli antic ni perquè el nou Casal Riudomenc no em sembli un bon equipament, sinó pels valors que traspua la seva manera de governar, més propis de la vella política. I encara una cosa pitjor: si m’he posat les mans al cap és per haver tingut la sensació que massa sovint ens volia prendre el pèl a tots els riudomencs. Som-hi amb tres exemples d’això que us explico:

1. LA ‘MILONGA’ DE CRUSET AMB EL DEBAT ELECTORAL

Cruset estava convençut que el debat electoral que havia proposat L’Om i Femsafareig.cat no es faria si ell no hi anava. Així m’ho indiquen persones properes a l’organització de l’acte. De fet, dues setmanes abans de la data fixada pel debat ja va dir que no hi assistiria. Els arguments que va utilitzar són de presa de pèl: CiU va assegurar –com ha explicat L’Om– que un debat electoral fomenta la ‘crispació’ i que no genera ‘confiança’. Si això és cert, aleshores que Cruset li pregunti a Artur Mas per què ell sí que va als debats.

Les altres tres candidatures van decidir anar al debat i CiU, que ja havia dit que no hi aniria, va mantenir-se en silenci fins passada l’hora límit fixada per L’Om per repensar-se la seva decisió. La situació esperpèntica va arribar l’endemà del debat, quan CiU va emetre un comunicat on assegurava sentir-se “exclòs” i culpava L’Om d’haver fet publicitat del debat abans de l’hora límit marcada.

Resulta que, un cop passat el termini i mentre els mitjans comarcals es feien ressò de la sorprenent decisió de CiU, Cruset s’ho va repensar. Aleshores, però, l’organització els va dir que no, que ja era tard. Li va estranyar a Cruset que li diguessin que no? Què es pensa, que tothom ha de ballar al ritme de la seva música? Ell, que va posar pals a les rodes perquè el debat no es fes, va acabar presentant-se com una víctima de L’Om i dels altres partits. Una bona ‘milonga’!

Notícia de delcamp.cat sobre la negativa de Cruset a participar al debat electoral.

Notícia de delcamp.cat sobre la negativa de Cruset a participar al debat electoral.

Per cert, de crispació no n’hi va haver gens ni mica al debat. El que hi va haver va ser pluralitat i reflexió. Bé, a Twitter –com podeu veure en aquest recull– també hi va haver humor punyent. Va ser el mateix humor punyent que Cruset havia fet servir el 18 de novembre de 2012, quan es feia un debat electoral a TV3 per a les eleccions al Parlament de Catalunya i l’alcalde de Riudoms va mofar-se de Pere Navarro, candidat del PSC. Ho va fer al seu compte de Twitter (@jmcruset), com podeu veure a continuació.

Tuit Pere Navarro

Almenys Pere Navarro va anar al debat. Cruset s’hi va negar.

2. UNA CONSULTA DE FIRETA

Coincidint amb la Fira de l’Avellana passada (agost 2014), el govern de CiU va organitzar una consulta sobre diversos temes de Riudoms. No només va resultar ser una consulta de fireta, sinó que feia tuf de partidisme. Quatre aspectes que ho demostren:

  • No hi va haver debat previ, ja que es va anunciar amb menys d’una setmana d’antelació.
  • Les preguntes eren tendencioses, ja que en alguns casos induïen de manera descarada la resposta.
  • Les votacions no eren anònimes: calia posar nom i DNI a la butlleta.
  • La participació va ser irrisòria: un 7% del cens estimat.

I malgrat tot això, el govern de Cruset ho va vendre com un èxit. Això és un èxit? Això és una enquesta rigorosa? No ens prengueu el pèl, si us plau.

3. OPACITAT EN LLOC DE TRANSPARÈNCIA

Els butlletins que editen els ajuntaments acostumen a ser una eina propagandística, però en el cas de Riudoms no només són això, sinó que també són una eina d’opacitat. Des que Cruset és alcalde –fa 8 anys- s’han publicat 50 números del Butlletí d’Informació Municipal. I quantes notícies sobre ofertes laborals a l’Ajuntament de Riudoms s’hi han publicat en aquests 50 números? Només sis! No hi ha ni rastre de com s’escullen els acomodadors del Casal Riudomenc, els directors i monitors de l’Escola de Lleure, el gestor de la Biblioteca Municipal o l’encarregat del local jove “El Mercat”, per posar alguns exemples.

El mateix passa amb les notícies que expliquin els pressupostos municipals, que són un instrument essencial de qualsevol Ajuntament. En els mateixos vuit anys i 50 butlletins només hi trobareu tres notícies i un paràgraf en un dels textos signats per l’alcalde que parlin dels pressupostos. De fet, la notícia més extensa no arriba ni a les 20 línies. Això és transparència?

Pàgina 3 del butlletí 76 en què es pot observar que la notícia destinada a explicar els pressupostos municipals del 2010 no arriba a les 20 línies. De fet, la notícia del costat sobre el nomenament de Cruset com a diputat provincial ocupa més espai.

Pàgina 3 del butlletí 76 en què es pot observar que la notícia destinada a explicar els pressupostos municipals del 2010 no arriba a les 20 línies. De fet, la notícia del costat sobre el nomenament de Cruset com a diputat provincial ocupa més espai.

I ara fa dos mesos -a corre-cuita i enmig de les crítiques d’ERC, PSC i d’una CUP molt combativa- l’Ajuntament ha posat en marxa una nova web de l’Ajuntament que inclou un apartat específic sobre transparència. Cruset comença a anar a remolc.

Si la majoria vol vella política, tenim vella política

Cruset no actua així per incompetència ni per desídia. Sap molt bé el que es fa. I si ho fa és perquè sap que en pot treure rèdit. Si volgués que els riudomencs estiguéssim ben informats, no hauria convertit el butlletí en un niu d’opacitat. Si es cregués això de la participació, faria enquestes rigoroses. Si cregués en el debat públic, aniria als debats electorals. Cruset, en els tres exemples que he citat, ens tracta com a ciutadans ignorants, gairebé com idiotes. Què es pensa, que no ens n’adonarem que ens està prenent el pèl?

Tot plegat m’ha fet pensar en un article que aquest dimecres 21 de maig l’escriptora Empar Moliner ha publicat al diari Ara. Hi parlava del fet que Ciutadans ha posat a les llistes electorals diverses persones sense el seu consentiment. Moliner li etizibava al líder de Ciutadans, Albert Rivera, que això “demostra que la gent no et mereix cap respecte. ‘No se n’adonaran…’, et dius”. Sí, ja sé que això que diu la Moliner és molt fort i que comparar-ho amb l’actitud de Cruset també ho és. A vegades, però, em pregunto per què Cruset actua així i em venen al cap reflexions com les d’Empar Moliner.

Sigui com sigui, si Cruset es pot permetre governar així és per un triple motiu: hi ha un grapat de riudomencs que no s’adonen que els prenen el pèl; d’altres pensen que és millor no ficar-se en política, que això només és buscar-se maldecaps; i, finalment, la gran sort de Cruset és que un bon grapat de riudomencs comparteix amb ell els valors de la vella política. Dit d’una altra manera, Cruset és alcalde perquè la majoria de riudomencs així ho vol. I si la majoria vol vella política, doncs vella política. Diré una evidència: si Riudoms és com és, és perquè a la majoria ja els agrada o, si més no, ja els va bé.

Cruset, l’olor de resclosit i l’esperança

Cruset tornarà a guanyar les eleccions i tornarà a tenir majoria absoluta. Això és ben cert. Però també es ben cert que molts dels seus valors són els de la vella política. Cruset fa olor de resclosit, com també en fa Riudoms.

Fa 15 anys, quan l’aleshores alcalde Vallès volia escapçar el Parc de Sant Antoni, alguns ja vam començar a parlar de transparència. Vallès volia actuar sense donar cap tipus d’explicació i, per sort, L’Om i un grapat de riudomencs vam posar el crit al cel. Avui, 15 anys després, els que parlem de transparència som molts més.

En les democràcies avançades el debat públic, la participació, la transparència, el laïcisme… han passat a ser valors universals. Estan per sobre de les ideologies. Cruset, però, sembla que no se n’ha assabentat. I com ell, un bon grapat de riudomencs. No sé si són la majoria de riudomencs, però sí que tenen prou força com perquè el canvi costi Déu i ajuda.

El que està passant a Riudoms, més enllà de les eleccions, és la demostració que som una societat viva. I les societats vives estan en tensió. Cruset ha intentat convertir la pluralitat i la tensió en sinònim de crispació, però li hem vist el ‘plumero’. La irrupció de la CUP, la persistència d’Esquerra-Avancem, el fet que mica en mica més riudomencs s’atreveixin a trencar silencis… tot això demostra la tensió entre la vella política -que cada vegada està més esgotada però que es resisteix a desaparèixer- i la nova política, que va traient el cap.

Que Cruset aconsegueixi una nova majoria absoluta no vol dir que tots els seus votants combreguin amb els valors de la vella política. Molts, segurament, comparteixen valors conservadors i progressistes –tots a la vegada- i no fan el pas de deixar de votar Cruset o bé perquè la CUP els queda massa lluny –ideològicament parlant- o perquè la solidesa de la candidatura d’ERC-Avancem no els convenç. De fet, la incapacitat per construir una alternativa potent també explica i molt la situació actual a Riudoms. Ara sembla que això comença a canviar, però alerta perquè no vol dir que ERC-Avancem i la CUP hagin d’esdevenir majoritaris a Riudoms, cosa que només el temps dirà.

Del que sí que estic convençut és que els valors de la nova política s’acabaran imposant, encara que Cruset intenti frenar-los. Us posaré un exemple que em fa tenir esperança. Em refereixo a l’actitud digna d’elogi que ha tingut l’equip de joves que hi ha darrera de L’Om i Femsafareig.cat. Han tingut clar que un debat electoral és una manera de reflexionar i de posar a disposició dels ciutadans elements perquè puguin decidir a qui votar i a qui deixar de votar. Tot i les pressions –que n’han tingut-, han persistit i han aconseguit que gairebé 30 anys després hi torni a haver un debat a Riudoms.

Per un lideratge que no sigui ni uniforme ni uniformador

Cruset és un líder? Sí, ho és. Però líder per fer què? Per construir un Riudoms uniforme i uniformador, com l’ha definit Roger Caparó? Per fer un Riudoms basat en el seu personalisme, com ha alertat Pere Campiñez?

No dic que Cruset no hagi fet res per Riudoms. Déu me’n guard! De fet, segurament hi ha dedicat més hores que ningú, i en alguns àmbits les millores són evidents. Però la política no va només d’això, la política no va només de gestió. La política va sobretot de visió i de valors. Podria fer la brometa fàcil i etiquetar el lideratge de Cruset com ‘El lideratge dels geranis i les festes’, però no ho faré. Cruset és un gestor vàlid.

El problema meu és que no puc confiar en l’alcalde Cruset. No és una qüestió de gestió, és una qüestió de valors. Per mi, l’olor de resclosit i la vella política són cosa del passat, i ara és l’hora del debat públic, de la participació i de la transparència. I, per cert, com a la resta de mortals, no m’agrada que m’intentin prendre el pèl.