Pep Riera: “El temps ha demostrat que aturar el polígon ‘El Freixe’ va ser un gran encert”

ENTREVISTA A PEP RIERA

Publicada a ‘L’Om. Revista de Riudoms’ l’octubre de 2014.


Pagès, coordinador general d’Unió de Pagesos durant 23 anys (1977-2000), membre destacat de l’Assemblea Nacional Catalana i, sobretot, activista. Tot això és Pep Riera. A la Transició va passar un parell de mesos a les presons franquistes per haver fundat Comissions Obreres a Mataró, on va néixer i viu. És un orador de traca i mocador i un pou de coneixements i saviesa. El 20 de setembre va ser a Riudoms per participar a la conferència “Present i futur de la pagesia” organitzada pel Casal Popular La Calderera.

Entrevista Pep Riera Om

Clica i descarrega l’entrevista original en pdf

 

Si li dic “Riudoms”, què li ve al cap?

Amics, sobretot en recordo els germans Crusells i un grapat de batalles, amb la moguda de l’avellana al capdavant. No era només una lluita per l’avellana, sinó també per mantenir pagesos al territori. De 30.000 hectàrees d’avellaners hem passat a unes 11.000 actuals.

Què vol dir tenir preus justos?

Que tinguin relació amb els costos reals de producció. Si et paguen el raïm al mateix preu que fa 20 anys, però el tractor i els productes que necessites per fer créixer el raïm no paren de pujar, això com ho compenses?

Per què al conjunt de la societat li ha d’interessar que els pagesos puguin viure dignament?

Per una raó fonamental: per poder menjar bé. La gent no n’és prou conscient. Van a comprar a una gran superfície i veuen una oferta: emportis dos brics de llet i paguin un. Això és una trampa i la gent cau. A Noruega, una caixera de supermercat cobra quatre cops més que a casa nostra i això li permet comprar aliments de qualitat i no excedents d’altres països, com passa a casa nostra. La política de rebaixar salaris no és una solució. Escanyar la gent fa que acabin anant a comprar el més barat que troben.

Negres, gris o blanc? Quin és el futur de la pagesia?

Tal com estem ara, negre. Perdem pagesos per manca de continuïtat generacional. Cal tallar això, perquè ens estem dessagnant. Perquè a Itàlia, França i Dinamarca sí que hi ha continuïtat? Doncs perquè allà tenen clar que l’agricultura i la ramaderia és un sector estratègic. Aleshores no entenc perquè la Unió Europea permet aquesta sagnia.

L’agricultura ecològica pot arribar a ser majoritària o, si més no, jugar un paper destacat?

L’ideal seria que l’agricultura ecològica arribés al 100%. El 1955, quan vaig començar de pagès, érem ecològics: els fems eren l’adob, i també usàvem sulfat de coure, de ferro o sofre, que avui estan autoritzats per a l’agricultura ecològica. Ara que tenim molt més coneixement perquè no ens en podem sortir? Tinc un fill que fa maduixeres i saps amb què les sulfata cada setmana? Amb suc d’ortigues, que se’l fa ell mateix. Els nostres avis així no ho sabien, que les ortigues són un fungicida i un vigoritzant ideal.

El consum de productes de proximitat és només una moda?

La majoria de clients d’agricultura ecològica estan molt conscienciats, creuen en el model. L’agricultura ecològica ha arribat per quedar-se i, de fet s’està incrementant.

A Riudoms, el 2005, un moviment social va aconseguir aturar la construcció del polígon industrial “El Freixe” argumentat que destruïa el territori i era innecessari. Sembla que el temps i la crisi els ha donat la raó…

I tant que sí, el temps ha demostrat que aturar el polígon ‘El Freixe’ va ser un gran encert. I va ser gràcies a la gent que es va mobilitzar. Ara, per tot arreu hi ha polígons abandonats. Al Maresme se’n van fer pocs, però tot i això es van sacrificar les millors terres per fer-hi dos polígons que ara estan buits. Però, és clar, aleshores construir era negoci. Qui ho aturava allò? Ningú. Polítics poc preparats, prepotència i complicitats amb el sector de la construcció.

Vostè és membre de l’Assemblea Nacional Catalana. La clau del procés català és la unitat?

La clau del camí és la unitat, tant a nivell social però també polític. Els partits han de deixar aparcat el tacticisme i ser capaços de fer un treball unitari. Fins i tot si és planteja la desobediència ha de ser unitària entre els partits favorables a la consulta i a la independència.

L’any 1967 va passar gairebé dos mesos a les presons franquistes per haver fundat Comissions Obreres de Mataró. A partir d’aquest fet, deixi’m que li plantegi una situació hipotètica: imaginis que a Mataró, a dia d’avui, tinguessin com a fill il·lustre una persona que va ser director general de presons franquistes en plena postguerra…

A Mataró no tenim problemes d’aquesta mena, qualsevol rastre franquista es va netejar. No m’ho imagino pas. De quin poble em parles?

Després li dic. I què faria si tinguessin una situació com aquesta a Mataró?

Proposaríem a través de la CUP de Mataró, en què participo, que retiressin aquesta distinció. I ho faríem amb ERC, ICV i segurament CiU. I amb llums i taquígrafs, explicant perquè ho fem. Si era un fatxa i va col·laborar en disbarats, fora. Pot semblar una anècdota però no ho és. Els fills il·lustres són símbols que s’utilitzen per fer pedagogia política.

I si li diguessin que és fill il·lustre perquè aquesta persona va fer coses bones pel poble, com impulsar la construcció d’una escola?

Aquest argument no s’aguanta per enlloc. Franco va fer molts pantans, però això no pot tapar els seus crims. Ser el director general de presons és ser el responsable que a les celes franquistes malvisquessin 25 persones en un lloc previst per només quatre. Allà hi van morir milers de persones. És un carnisser responsable de la misèria amb què s’alimentaven els presoners. Això no es pot permetre. Ara, em diràs en quin poble tenen aquest fill il·lustre?

Sí, a Riudoms. Es diu Josep Maria Sentís Simeón…

Mare de Déu!