Pas ferm cap a la independència: 12 idees x resumir la nit electoral

1. Pas ferm cap a la independència

Victòria clara del SÍ en escons (72 de JxSí i CUP) i insuficient en vots (fregant el 48%). On ens deixa això? Per guanyar un referèndum real, queda feina per fer. Ara bé, aquests resultats legitimen un camí cap a la independència. Segurament no un camí unilateral, però sí un camí ferm i decidit cap a la independència, cap a intentar aconseguir-la. L’independentisme no només ha esdevingut central dins el catalanisme, sinó també central i gairebé hegemònic a Catalunya. Des del 2012, l’independentisme no ha parat de créixer. Ara té més vots que aleshores i que el 9N de l’any passat, quan podien votar els nanos de 16 anys.

El mandat de les urnes permet fer el pas cap a la independència. Apunteu aquestes dues paraules que Mas ha emfatitzat en el seu discurs de la nit electoral: “integració” i “concòrdia”. És a dir, JxSí no farà cap bogeria, però els passos cap a la independència seran ferms.

2. El relat internacional, clau pel futur del procés

Com llegeixen els mitjans internacionals els resultats del 27S? Hores d’ara parlen de victòria dels independentistes. I això és un gran èxit. Tanmateix, no siguem il·lusos, si els independentistes haguéssim aconseguit el 50% dels vots, el relat seria imparable. De moment, ens hem de conformar amb un “sí, però no” o un “no, però sí” (l’ordre dels factors no altera el producte). El que és evident és que el missatge que arriba a les ambaixades europees és que l’independentisme s’enforteix i que està en disposició de guanyar un hipotètic referèndum. Arribats a aquest punt – i amb Obama, Merkel i Cameron havent parlat del procés català- el relat internacional serà clau per determinar el futur del procés.

BBC

3. La Catalunya adormida, dinamitada

No s’ha complert l’axioma que diu que a més participació, més unionisme. Recordeu allò que el dia que la Catalunya adormida despertés, s’acabaria l’independentisme? Doncs aquest relat ha saltat pels aires. I això és molt positiu per a l’independentisme, sobretot si mai s’acaba fent un referèndum amb tots els ets i uts. La participació ha estat de més del 77%, una burrada!

4. Junts pel Sí, reforçats

Les cares no enganyen. Quan Mas, Junqueras i Romeva han sortit a explicar els resultats, les rialles eren evidents. No ho han petat, però tenint en compte l’altíssima participació, surten consolidats i reforçats. La investidura de Mas no hauria d’estar en entredit.

5. La CUP ho peta

Que la CUP no se sumés a la llista unitària de JxSí ha estat clau per aglutinar més vot independentista. Molts votants potencials de Catalunya Sí que es Pot haurien acabat a la CUP.

6. Ciutadans també ho peta

La suma d’unionisme, anticatalanisme, (suposat) regeneracionisme i la patacada del PP impulsen C’s a uns resultats espectaculars. Surten molt reforçats de cara a les generals.

7. PSC, un bon ‘rotllu’ limitat

El ball de l’Iceta com a metàfora de bon ‘rotllu’ ha permès que el PSC salvi els mobles, amb 16 diputats. Però que ningú oblidi que a les eleccions del 2003 en va aconseguir 42. El mapa electoral català també ha saltat pels aires.

8. Catalunya Sí que es Pot no pot

I l’efecte Podemos? Ni rastre. En realitat, si hi ha hagut cap efecte Podemos, ha estat per restar. Passen dels 13 diputats d’Iniciativa als 11 actuals. No només no han sabut construir un missatge clar, sinó que sentir Pablo Iglesias llançant missatges etnicistes ha estat un greu error.

9. El PP, el partit radical

Si fos cert allò que els partits més petits són els més radicals, podríem dir que a Catalunya el PP és un partit radical. Només treu més vots que la CUP.

10. Duran tornarà al Ritz?

Definitivament, Unió estava sobrerepresentada. Ara sí que en Duran deixarà la política? El veurem més al Ritz?

11. Espanya, en xoc

Què deu pensar a hores d’ara un espanyol de classe mitjana que llegeix El Mundo o El País i veu Antena 3? No deu entendre res del que passa a Catalunya. I la culpa no és dels catalans, sinó d’uns mitjans espanyols que massa sovint ens miren amb apriorismes, sense voluntat d’entendre els arguments ni dels independentistes ni de la tercera via. Les entrevistes d’Ana Pastor i Pepa Bueno durant la campanya a Mas i Junqueras n’han estat exemples clars.

12. Dues esferes comunicatives en paral·lel

Aquesta nit electoral, a la SER, Pepa Bueno ha repetit amb insistència la paraula “desgarro”. L’intel·ligent Josep Ramoneda, que participava a la tertúlia de la SER, ha puntualitzat que no s’ha de confondre discrepància i discussió amb “desgarro”. Per què segueixen entestats a parlar de divisió i fractura? Per què parlen tant de legalitat i escolten tan poc els arguments dels independentistes. Les esferes comunicatives catalana i espanyola viuen en paral·lel, gairebé ni es toquen. En realitat, la catalana sí que es toca i sí que es barreja amb l’espanyola… però l’espanyola no es barreja amb la catalana. Per això, aquesta nit a Espanya estan en estat de xoc. I als que no hi estan perquè, simplement, neguen la victòria independentista els diria que no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure. Un exemple el teniu en el titular d’El Mundo digital per descriure la nit electoral: “El independentismo no convence a la mitad de los votantes catalanes”.

ElMundo