Les tres legitimitats del procés català

A Catalunya hi ha un grapat de ciutadans –només les urnes ens poden dir exactament quants són- que volen deixar enrere l’autonomia actual i construir un estat independent. El camí a recórrer per passar de l’autonomia a la independència implica que el procés català aconsegueixi tres legitimitats: la social, la democràtica i la jurídica. És una partida que es juga per etapes i, per guanyar-la, cal superar-les totes.

Foto còpia

Ras i curt, cal que les manifestacions massives de les últimes diades (legitimitat social) siguin validades a través d’una consulta o referèndum per comprovar si l’opció independentista és majoritària (legitimitat democràtica). Això permetria -en una última etapa- construir un estat propi (legitimitat jurídica).

Fem un cop d’ull ràpid a les tres legitimitats:

  • Legitimitat social: parteix de la base que la realitat humana és una construcció social. Vaja, que són les persones les que construïm la pròpia societat. Perquè ens entenguem, l’anhel d’independència no és una invenció d’Artur Mas atiada per la propaganda de TV3, sinó que és un desig d’una part considerable de la societat catalana que ha sortit al carrer massivament les últimes Diades per anar construint el camí cap a aquesta nova realitat. I no és que el PP no hagi intentat amagar aquest clam massiu –que ho ha fet, amb exemples flagrants com el tractament que TVE va fer de la Diada de 2012-, sinó que la realitat és tant malparida que (gairebé) sempre s’acaba imposant.
  • Legitimitat democràtica: és la legitimitat de la majoria social. Si un mínim del 51%dels catalans vol la independència, aleshores s’ha de construir l’estat propi. I quina és la millor manera d’aconseguir aquesta legitimitat democràtica? Passar per les urnes el 9N. Fins i tot els defensors de la tercera via haurien d’admetre que la seva única possibilitat és la consulta. Qualsevol cosa que no surti de les urnes, farà tuf d’imposició, serà un tancament del problema en fals.
  • Legitimitat jurídica: aquesta és la legitimitat de les lleis, lleis que s’aproven als parlaments a partir de majories parlamentàries. I la màxima llei a la que aspiren els independentistes és l’aprovació d’una constitució catalana. Si hi ha constitució catalana, hi ha estat català. I si hi ha estat català, són els catalans els que decideixen sobre els seus assumptes públics, si més no tant com ho fa qualsevol estat de la Unió Europea. Perquè d’això va tot plegat, de repartiment de poder.

Què fa l’Estat espanyol davant el camí per etapes que intenta recórrer Catalunya? Vetar el 9N i, per tant, negar la possibilitat dels catalans de votar. Quin és el seu objectiu? Impedir que la legitimitat social de les darreres Diades pugui ser validada a les urnes i, així, evitar la legitimitat democràtica i jurídica del procés català. I quin instrument utilitza Rajoy per fer-ho? La Constitució espanyola o, dit d’altra manera, la legalitat espanyola.

A la Gran Bretanya, Salmond i Cameron van resoldre la voluntat d’Escòcia de votar per la via de l’acord polític. Salmond volia convocar un referèndum i Cameron li va dir que sí, però que havia de pactar-ne els termes amb ell. I així va ser. Després, el resultat ha sigut el que ha sigut: no a la independència. Aquí, l’únic que està disposat a pactar l’Estat espanyol amb Catalunya és quin model de piconadora constitucional escollim perquè ens passi per sobre.

piconadora

Arribats a aquest punt, la pregunta és: si l’Estat espanyol es nega a deixar-nos votar dins un marc legal–ja sigui l’espanyol o el català- que es pot fer per seguir avançant en el camí de la legitimitat? Hi ha diverses opcions sobre la taula: treure les urnes al carrer el 9N, DUI, eleccions plebiscitàries, etc. Sigui la que sigui, el que ara mateix sembla clar és que si es vol fer el pas definitiu cap a la independència, caldrà trencar la legalitat jurídica espanyola i construir-ne una de pròpia. Aquesta s’intueix com l’única via per passar de la legitimitat social a la jurídica. Entremig, s’haurà d’aconseguir legitimar aquest trencament per algun tipus de via democràtica. Quina serà la via escollida? Ho veurem els propers mesos… o potser anys. Només potser.

25/09/2014

Related Articles