Josep M. Sentís, caudillo de Riudoms por la gracia de Dios

Com més detalls esbrino sobre el cas Sentís, més increïble el trobo. No em refereixo només a l’afer surrealista dels darrers dies que ha tingut com a protagonista una falsa associació feixista que, al final, ha resultat ser tot el contrari, sinó sobretot a l’ús polític que a Riudoms s’ha fet de la figura de Josep M. Sentís. Un ús polític que comença el 1939 –quan se’l nomena Fill predilecte de Riudoms- i que es reprèn el 1997, quan se li atorga el títol de Fill Il·lustre del mateix municipi. Avui em proposo fer una reflexió sobre els símbols i com el poder els utilitza en benefici propi. Deixo per més endavant intentar aportar una mica de llum a tot allò que va envoltar el seu nomenament com a Fill il·lustre de Riudoms el 1997.


Sentís vist pel mossèn Josep Mateu i el sindicalista Pep Riera


Què és un Fill il·lustre? En una definició d’anar per casa podríem dir que un Fill il·lustre és algú que ha excel·lit en algun camp –vital, professional, polític, etc.- i que, per això, rep el reconeixement públic del seu municipi a través d’aquest títol, el de Fill il·lustre. Però no ens enganyem un Fill il·lustre no és només això. Essencialment, concedir títols de Fill il·lustre és una eina que té el poder –en aquest cas l’Ajuntament de Riudoms- per enaltir i propagar uns determinats valors que el Fill il·lustre en qüestió representa a la perfecció.

Fa uns mesos, vaig entrevistar el capellà de Riudoms, Josep Mateu, a L’Om, la revista d’informació general de Riudoms. Li vaig preguntar quina opinió li mereixia que Riudoms tingués de Fill il·lustre a Sentís Simeón, un militar franquista que havia sigut director general de presons franquista. El capellà Mateu va respondre: “Coses negatives tots en tenim. No justifico el que va fer aquest bon home, però no es bo estigmatitzar una persona per una cosa que va fer en el passat i obviar coses magnífiques que també ha fet”.

En el proper número de L’Om, que és a punt de publicar-se, entrevisto Pep Riera, pagès que va ser coordinador general d’Unió de Pagesos durant 23 anys i que va passar un parell de mesos a les presons franquistes per haver fundat Comissions Obreres a Mataró. Li vaig plantejar la mateixa pregunta que al capellà Mateu i aquesta va ser la seva resposta: “Els Fills il·lustres són símbols que s’utilitzen per fer pedagogia política. Franco va fer molts pantans, però això no pot tapar els seus crims. Ser el director general de presons és ser el responsable que a les celes franquistes malvisquessin 25 persones en un lloc previst per només quatre. Allà hi van morir milers de persones. És un carnisser responsable de la misèria amb què s’alimentaven els presoners. Si era un fatxa i va col·laborar en disbarats, fora. Pot semblar una anècdota (que sigui Fill il·lustre de Riudoms) però no ho és”.

Foto Sentís Franco

Presa de possessió de Sentís, davant Franco, com a Consejero Nacional del Movimiento el 1964. Foto: Arxiu Joan R. Cortis i Josep M. Toda

Totes dues respostes són ben vàlides. El capellà respon en clau humana, diria que des de la misericòrdia pròpia del cristianisme. El sindicalista ho fa des d’un punt de vista polític. Una no contradiu l’altra. Però tornem enrere: què és un Fill il·lustre? És un símbol polític. I, per tant, se l’ha de jutjar com a tal. Ni aquest article ni aquells que reclamem la retirada de Sentís com a Fill il·lustre jutgem a Sentís com a persona, sinó que denunciem l’ús que el poder riudomenc fa de la seva figura per engrandir uns determinats valors.

El dia que l’alcalde Vallès va convertir Sentís en Fill il·lustre


I quins són els valors polítics que representa Sentís? Llegint diversos documents sobre Sentís, un s’adona que Sentís tenia múltiples facetes, però essencialment els valors públics de Sentís –aquells valors que ell representa- són els de la dictadura franquista. És a dir, la repressió, la censura, el caciquisme, la mort, l’extorsió… Qualsevol dictadura és, per definició, l’antítesi de la democràcia. La república contra la qual es va aixecar Franco podia ser bona o dolenta, però havia sortit de les urnes. I Sentís es va alçar contra la democràcia per imposar un sistema que no tenia res de democràtic.

Segurament, l’any 1997, quan l’Ajuntament de Riudoms -liderat pel convergent Josep M. Vallès- va convertir Sentís en Fill il·lustre no pretenia aplaudir els valors de la dictadura, però això no l’eximeix de responsabilitat. Una hipòtesi que té sentit –i que també comparteixen diversos polítics locals d’aquella època amb qui he parlat- és que fent-lo Fill il·lustre, Vallès i CiU pretenien posar-se a la butxaca el sector més conservador, dretà, tradicionalista i catòlic de Riudoms. És una hipòtesi que té el seu sentit i que mereixeria una entrevista amb l’exalcalde Vallès per contrastar-la.

omok

Notícia de “L’Om” -març 1997- en què explica l’acte de nomenament de Sentís com a Fill il·lustre de Riudoms.

Sentís, el benefactor dels riudomencs?


Aquests dies també he sentit amb certa insistència un argument per defensar que Sentís sigui Fill il·lustre de Riudoms: va actuar com a benefactor de molts riudomencs durant la guerra i la postguerra, en molts casos ajudant-los a sortir de camps de concentració o de treball del bàndol nacional. Els historiadors locals Joan R. Corts i Josep M. Toda ho expliquen en un monogràfic de la revista L’Om del mateix 1997.

Alerta amb la següent seqüència: resulta que un grup de militars fan un cop d’estat, acaben amb un règim democràtic i imposen una dictadura. Mentre fan la guerra i també un cop ja són al poder, ajuden a diverses persones a sortir de situacions complicades, per exemple sortir de la presó o d’un camp de concentració. Després que tot això ha passat, se’ls enalteix i aplaudeix per haver fet aquest actes caritatius.

Pregunta: en quin cap cap que s’hagi d’enaltir i aplaudir algú que ha pres el poder per la força i que, un cop al poder, s’ha convertit en una mena de Déu que pot decidir sobre la vida dels altres? Segons aquesta lògica, ens hauria de semblar del tot normal que Franco i qualsevol altre dictador pogués decidir, per gràcia divina, sobre la vida de la resta de mortals.

Sí, és cert, les dictadures funcionen així: els ciutadans no tenen l’última paraula sobre les seves vides, sinó que els dictadors poden fer amb elles el que volen. I per què això? Ras i curt: per gràcia divina. De fet, les monedes franquistes –referint-se al mateix Franco- ja deien allò de “Caudillo de España por la Gracia de Diós”. Això m’ha fet pensar que en Sentís podria ser una mena de caudillo de Riudoms por la gracia de Dios. No dic que ho sigui, dic que depèn de com es miri… Tot plegat em recorda la síndrome d’Estocolm: hem acabat justificant i glorificant els nostres propis captors.

L’enaltiment de Sentís va començar el 1939, quan el van fer Fill predilecte de Riudoms, segons llegeixo al llibre Riudoms de Joan R. Corts i Josep M. Toda. Vaja, que amb els morts d’un i altre bàndol encara calents, a l’Ajuntament de Riudoms de l’època li va faltar temps per marcar paquet i deixar clar qui eren els bons i qui, els dolents.

Sentís, que es considerava a si mateix d’extrema dreta (vegeu el monogràfic de L’Om citat anteriorment) va tenir desenes de càrrecs dins la dictadura franquista. El més cridaner és el de director general de presons entre 1942 i 1943, unes presons on es vivia en condicions pèssimes i es practicava la tortura. Entre d’altres, també va ser Consejero Nacional del Movimiento. A Riudoms, va impulsar diverses infraestructures com les escoles públiques o l’abastiment d’aigües, va intervenir en la reconstrucció de l’església –cremada durant la Guerra civil- i va pagar el gran orgue que encara avui llueix a la mateixa església.

Els Germans Nebot tampoc eren uns angelets


A Riudoms també tenim de Fills il·lustres als Germans Nebot, reivindicats com a símbol de catalanisme i llibertat. No siguem infantils: no devien ser pas uns angelets, però en la seva època –el segle XVIII- el llenguatge de la guerra era el pa de cada dia. Els tenim de fills il·lustres per una raó ben senzilla: representen la lluita de Catalunya –aleshores dins la Corona d’Aragó- a favor del manteniment de les seves llibertats nacionals i contra els borbons.

Tenir Sentís de Fill il·lustre no és una decisió innocent


Els que ens dediquem a la comunicació sabem que el llenguatge no és mai innocent, neutre ni innocu. Tot el contrari, és la constatació d’una determinada visió del món. Tenir Josep M. Sentís Simeón de Fill il·lustre de Riudoms tampoc és innocent, neutre ni innocu.

En fi, la realitat no acostuma a ser ni blanca ni negra, sinó farcida de tons grisos i, com a mínim, se n’ha de poder parlar.