Menys pornografia… i més transparència (II)

Avui, segona part sobre transparència i govern Cruset. En el post de la setmana passada denunciava –amb un primer exemple- l’opacitat de l’actual Ajuntament de Riudoms. I ho feia amb un cas concret: la contractació de personal per treballar al consistori municipal. Algú em pot dir com s’escullen els acomodadors del Casal Riudomenc? I els directors i monitors de l’Escola de Lleure? I el gestor de la Biblioteca Municipal? I l’encarregat del local jove “El Mercat”? Em feia totes aquestes preguntes perquè cap d’aquests llocs de treball no s’han publicat al Butlletí d’Informació Municipal (BIM) durant els vuit anys que fa que Cruset és alcalde de Riudoms. Aquest butlletí -que és la principal eina de comunicació formal de l’Ajuntament de Riudoms- no inclou una informació clau per garantir la igualtat d’oportunitats. En total estem parlant de 50 butlletins publicats al llarg de vuit anys. I això no es moco de pavo: la igualtat d’oportunitats és un dels pilars d’una democràcia madura.

Per què l’Ajuntament no explica els pressupostos municipals?

Al butlletí també s’hi podrien explicar en detall els pressupostos municipals. Quant es destina a arranjar camins rurals? Quant ens costa la cavalcada de Reis? Quants diners es dediquen a la promoció del comerç local? I al suport de famílies en risc de pobresa? Torno a revisar els 50 butlletins publicats els últims vuit anys. Oh, sorpresa (!), ni rastre d’uns pressupostos ben explicats.

Els pressupostos són l’eina principal que té qualsevol administració –en aquest cas l’Ajuntament de Riudoms- per definir les seves prioritats i explicar-les al ciutadans. En vuit anys d’alcalde Cruset i 50 butlletins no trobareu una pàgina sencera que expliqui de manera detallada i comprensible els pressupostos. ¿Tant costa publicar una notícia amb tots els números del pressupost –tant absoluts com relatius- i acompanyar-la d’un gràfic de “formatges”, que permeten entendre de manera senzilla com es gasten els calers de tots plegats?

En vuit anys i 50 butlletins l’únic que trobareu que parli específicament dels pressupostos i que tingui una certa entitat són tres notícies breus (una al butlletí 76 i dues al 87) i un paràgraf en un dels textos signats per l’alcalde (butlletí 84). Res més. Això són tres notícies i un tros d’una carta de l’alcalde d’un total de 50 butlletins o, el que és el mateix, d’entre les 480 pàgines que contenen aquests butlletins. És suficient? Qui es conforma amb això?

Una mica de pornografia…

De fet, entre totes les notícies que parlen de pressupostos, la més extensa i detallada és la que apareix en la imatge següent (pàgina 3 del butlletí 76). Dic la més extensa i detallada tot i que no arriba ni a les 20 línies.

Pàgina 3 del butlletí 76 en què es pot observar l’espai destinat a explicar els pressupostos municipals del 2010 en comparació amb una notícia sobre el nomenament de Cruset com a diputat provincial.

 

Va, fem un joc: compareu l’espai que ocupa la notícia sobre pressupostos que apareix en aquesta imatge amb la notícia que apareix just al costat. Ja ho heu fet? Resultat: la notícia més extensa sobre els pressupostos –en aquest cas els del 2010- publicada al llarg de 50 butlletins no arriba ni a les 20 línies i ocupa, fins i tot, menys espai que el que el mateix Cruset va decidir donar-se a si mateix per remarcar que havia estat nomenat diputat provincial.

No cal se cap llumenera per saber que els butlletins d’informació municipal són eines de propaganda política –és així en tots els ajuntaments, siguin del color que siguin- però en aquest cas arribem a una situació grotesca. L’autoalavança que Cruset es dedica a si mateix en forma de notícia esdevé pornogràfica quan t’adones que mereix més atenció que els pressupostos municipals, que afecten el conjunt dels 6.000 riudomencs. #postureo.

A banda d’això, sí que és cert que en el global d’aquests 50 butlletins apareixen al voltant d’una trentena de textos vinculats a temes econòmics: subvencions que l’Ajuntament de Riudoms rep d’altres administracions; cost dels serveis municipals; explicació dels impostos i bonificacions municipals; repartiment de subvencions a entitats; i, sobretot, mitja dotzena de textos signats per l’alcalde que destaquen la bona salut econòmica de l’Ajuntament de Riudoms i la prudència amb què s’actua davant la crisi. No és que no me’l cregui, però, si us plau, podria explicar-ho amb profunditat i fer-ho d’una manera global?

L’alternativa al model Cruset és la transparència

L’alternativa al model Cruset és la transparència. Ara bé, deixeu-me que ho digui clar: no en tenim prou amb la transparència que ofereix l’actual Ajuntament. Just l’any passat (butlletí 101, pàgina 2), l’alcalde Cruset afirmava el següent: “entenc que a més de gestionar els grans projectes del nostres poble i les petites coses del dia a dia, com a riudomencs espereu que el vostre ajuntament també actuï a favor de la transparència, la proximitat i la bona gestió per preservar l’interès públic. Aquesta és sempre la millor manera de fer”.

Completament d’acord amb aquestes paraules de Cruset. Aleshores, per què no les aplica a fons? O és que potser només són de cara a la galeria? Una mena de lífting per quedar bé ara que, esquitxats per un grapat de casos de corrupció, entre els polítics s’ha posat de moda fer gala de la transparència

L’alternativa al model Cruset és tractar els riudomencs com a ciutadans madurs i no intentar prendre’ls el pèl amb enquestes de pa sucat amb oli. És no abusar de l’art de les relacions públiques. És prioritzar la diversitat de punts de vista i no envoltar-se d’aduladors.

No parlo de posar una escola aquí o allà, d’arranjar un camí o un carrer, sinó de valors. Parlo de poder governar de manera transparent i decidir no fer-ho perquè creus que això et pot beneficiar. La transparència no és un joc, és una necessitat si el que volem és construir una democràcia madura. I els que la volem, la volem perquè sabem que una democràcia madura beneficia el conjunt dels ciutadans i no només uns quants.