El pigmeu que no veia ni búfals ni independentistes

El 1961 l’antropòleg Colin Turnbull va estudiar els pigmeus Mbuti de Zaire. La majoria mai havia sortit de la densa selva tropical i, per tant, no havien vist cap objecte que estigués a més d’uns quants metres de distància. Un dia, Turnbull es va emportar un pigmeu a la plana, on podien divisar diversos kilòmetres de llunyania i a l’horitzó van veure unes taques negres. El pigmeu va preguntar quin tipus d’insectes eren, però, en realitat, es tractava de búfals. Què havia succeït? Doncs que mai s’havia enfrontat a objectes tan llunyans i que ara, quan ho feia per primer cop, el seu cervell era incapaç d’interpretar-los. De fet, atribuïa a la màgia el fet que els insectes cada cop s’anessin fent més grans i anessin canviant de forma.

Llegeixo aquesta història en un llibre sobre esquemes mentals de la psicòloga Jenny Moix i em fa pensar en l’escenari derivat de les eleccions generals de diumenge passat. Els espanyols són com el pigmeu: els està costant descodificar la nova realitat política. Els seus esquemes mentals no estan acostumats a un Congrés hiperfragmentat i els sembla impossible poder-se’n sortir. Tant, que podrien acabar convocant noves eleccions en uns mesos.

A Catalunya no som tan diferents. El 27S ens va deixar el primer Parlament de la història amb majoria independentista en diputats i gairebé en vots. Va ser un canvi de paradigma polític. El que passa és que també som una mica pigmeus. Fins ara el nostre cervell estava preparat per al peix al cove i les reformes d’estatuts, però mai ens havíem enfrontat mentalment a un escenari en què la independència fos una possibilitat a l’abast de la mà. Tanmateix, la nit del 27S molts es van adonar que allò que la independència només depèn de nosaltres era ben cert.

És responsabilitat tant de Junts pel Sí com de la CUP que el 27S no esdevingui un miratge. De la mateixa manera que els búfals eren a la plana africana, Catalunya està plena d’independentistes. Ara mateix, el nostre principal repte és consolidar aquesta imatge, solidificar l’esquema mental que afirma que la independència depèn de nosaltres. O és que potser farem com el pigmeu d’Mbuti i direm que el 27S només va ser màgia? La resposta la començarem a tenir aquest diumenge en l’assemblea que la CUP fa a Girona.

*Post publicat originalment a Racó Català.