@CsRuidoms: per una política atrevida i no feridora

El compte de Twitter @CsRuidoms va piular per primer cop el 17 d’octubre, en ple vendaval polític i emocional a Catalunya. És un compte fals, nascut per ridiculitzar Ciutadans i que carrega especialment contra Josep Gañan, un riudomenc que milita en aquest partit polític i que abans ho havia fet a CiU. S’autodefineixen així: “Perfil falso de Colonos Ruidoms. Partido neofalangista y ultranacionalista español. Que no te engañen, Ruidoms es DE Ehpaña #MejorHundidos”.

El compte @CsRuidoms juga molt a confrontar bàndols, al nosaltres i l’ells: independentistes vs unionistes, demòcrates vs fatxes, catalans vs espanyols, etc. I això ho amaneix amb un to foteta i ridiculitzador. Un parell d’exemples:

M’intento posar en la pell d’algun dels 845 riudomencs que han votat Ciutadans en les eleccions del 21D. Admeto que em costa, però malgrat això crec que el que tuiteja @CsRuidoms els pot resultar feridor. Fa temps que penso que la política de bàndols, la ridiculització i els atacs feridors no seran la solució de res. Ho podrien ser si un bàndol fos clarament superior a l’altre, però no és així. La hiperventilació emocional i identitària no ens portarà ni un referèndum ni la independència i, per descomptat, no contribueix al ‘Catalunya, un sol poble’ i tampoc a construir una societat més humana.

Just ara s’ha filtrat una carta que el vicepresident Junqueras ha escrit des de la presó d’Estremera en què reflexiona sobre els valors polítics i que m’ha refermat en la inutilitat dels bàndols i els atacs feridors. Hi exposa el següent: “Cadascun dels nostres gestos (…) és una llavor que produirà infinitud de fruit per a les futures generacions. Cada gest de respecte cap als altres consolida la sempre llarga transició de ‘feritas’ a ‘humanitas’. En definitiva, ens fa més humans. (…) Això és el que sempre ha ensenyat la universitat; el que sempre he defensat des de la dedicació política; el que vull que facin les noves generacions… perquè si no és per fer això, qualsevol altra cosa no val res”.

En les tres imatges i de manera successiva: Gañan recollint el carnet de militant de CiU en presència de Cruset; Gañan treballant al Casal Riudomenc al costat de Cruset; Gañan en un acte de Ciutadans a Riudoms. Fotos extretes, respectivament, dels comptes de Facebook de Gañan, del Casal Riudomenc i de Ciutadans de Riudoms. Es reprodueixen pel seu interès públic i informatiu.

Tornem al cas de @CsRuidoms. És clar que molts dels seus tuits m’arranquen un somriure, però en conjunt i a llarg termini el missatge que escampa em sembla perjudicial. ¿Per què la persona que va crear el compte de @CsRuidoms no va inventar-se’n un que no només critiqués Ciutadans i Josep Gañan, sinó també l’alcalde Cruset, els grups municipals de la CUP i Esquerra o el mossèn del poble?

D’Esquerra podria ridiculitzar la seva incapacitat per presentar una alternativa local que sigui real i creïble; de la CUP i Pere Campiñez, la tristesa que arrosseguen pel mastegot de les eleccions del 21D; del mossèn, el fet d’haver enamorat mig poble. I de l’alcalde Cruset i el PdCat podria ridiculitzar (i denunciar) l’amiguisme, la poca transparència o l’afany de protagonisme.

Dit d’una altra manera, per què amb Josep Gañan tothom s’hi atreveix i, en canvi, no passa el mateix amb el totpoderós alcalde Cruset? Per què @CsRuidoms no ridiculitza tots els polítics riudomencs i especialment els més poderosos? No oblidem que allò realment atrevit i revolucionari és encarar-se amb el poder i qüestionar-lo.

 

PD1. Als independentistes també ens resulten feridores consignes com “Puigdemont, a prisión!” o “Al osito verás cómo lo van a poner”, en referència a l’entrada de Junqueras a la presó. De fet, l’exili de Puigdemont i l’empresonament de Junqueras són directament una ignomínia.

PD2. Faria bé el compte oficial de Ciutadans a Riudoms (@CsRiudoms) de desbloquejar tots aquells riudomencs, entre els quals un servidor, que no pensem com ells. Tancar-se en una cova i negar-se no només a debatre, sinó a escoltar els arguments d’aquells que veuen el món d’una manera diferent pot ser l’avantsala de l’autoritarisme.