Poesia o quan els auguris es compleixen

“Alguna vegada li he dit ‘amb lu jove que ets i que ja hagis sentit i pensat aquetes coses…’. La veritat és que a vegades em fa una mica de por tot això que escriu”.

La frase és de la mare de la Glòria Coll, poeta riudomenca amb una trajectòria literària ja premiada, tot i que encara no arriba a la trentena. Inesperadament em trobo parlant amb ella sobre la maduresa vital de la seva filla, a qui amb prou feines coneixo. És al final de la IV Senallada de Mots, la trobada de poetes riudomencs que organitza el Cerap, en què la Glòria ha participat amb un vídeo enregistrat des d’Utrech, on viu. El cert és que més enllà de la frase inicial, a la mare de la Glòria se la nota serena quan parla de la seva filla, com si sapigués que darrera la duresa de la seva poesia -ella mateixa la qualifica així- hi ha una persona que sap on pelsiga (trepitja, pels forasters). Continue reading…

El temps, la felicitat i la figuera

“Hi ha qui tem que la felicitat és un bé molt llunyà, gairebé inabastable, i per això corre a més no poder amb l’esperança d’acostar-s’hi, sense adonar-se mai que com més corre més se n’allunya. Sèneca, en canvi, sosté que la felicitat és un bé molt proper, a l’abast de tothom: només cal aturar-se i agafar-la. Això, en un cert sentit, em recorda una màxima del diví Buda: ‘És més fàcil arribar a ser feliç salvant una formiga que està a punt de negar-se, que no pas fundant un imperi’.”

El text que acabeu de llegir és del llibre El temps i la felicitat, de l’autor italià Luciano De Crescenzo. Continue reading…