Bola de Drac, la independència i Podemos

Syriza i la seva arribada al govern grec és el tret de sortida d’una nova era a Europa? És l’inici d’una onada que tindrà Podemos i Espanya com a segon capítol? Una nova manera de veure Europa? I, si en realitat, la nova Europa és la vella reivindicació de l’Europa dels pobles? I si és Catalunya convertida en un estat independent la que obra la porta a una nova Europa. I si entre l’èxit escocès –tot i no aconseguir la independència- i el procés català s’endevina una nova Europa?

Potser sí. O potser no. Encara una altra pregunta: són incompatibles aquests dos moviments, el de la irrupció de l’esquerra alternativa i una hipotètica onada independentista? Plantejat d’una altra manera: si Podemos arriba al poder, es desinflarà l’aposta independentista?

bola-drac

Hipòtesis, suposicions. Potser al final, tot plegat queda en no res. La Grècia de Syriza es desfà com un terròs de sucre, Podemos no sobreviu a un pacte PP-PSOE i el procés català es desinfla. Ens podem perdre en aquest debat, el debat que té ocupats un bon grapat d’independentistes que temen que Podemos sigui el pitjor que li pot passar al procés català, o podem fer una altra cosa: seguir treballant per l’aprofundiment democràtic.

 

Un dels grans èxits del procés català és haver sabut identificar-se amb el frame “votar és democràcia”, paradigma compartit per qualsevol democràcia avançada. Qui pot oposar-se a votar?

Al costat d’aquest èxit, n’hi ha un altre. És un èxit que va començar a forjar l’esquerra alternativa i que, per sort, ha acabat irradiant al conjunt de la societat: haver situat en el punt de mira l’opacitat dels governs, des dels estats als ajuntaments. Digne d’estudi és el que ha fet un jardiner de Reus que, com a regidor de la CUP, ha posat contra les cordes un grapat de poderosos de la sanitat i la política catalana.

Fa més de 20 anys, Francis Fukuyama va predir la fi de la història. El temps i els esdeveniments sembla que l’han superat i que, en tot cas, només es podia parlar de la fi d’una determinada història. Ni Podemos ni el procés català –acabin com acabin- són la fi de la història. No ho perdem de vista. Bola de Drac, de la que acabem de celebrar els primers 25 anys d’emissió a Catalunya, també es va acabar un dia i, tot i suposar un drama infantil, no va ser la fi de la història. El que sí que ho podria ser, seria deixar de lluitar per l’aprofundiment democràtic.

(Article publicat originalment a Raco Català).