A Riudoms hi ha molta festa, però…

Un dels pals de paller de l’obra de govern de l’alcalde Cruset ha estat i segueix sent l’impuls del Riudoms més festiu, lúdic i participatiu: concursos de paelles, sardinades, caminades a la fresca, festes medievals, cavalcades de Reis amb performances pròpies de municipis amb molt més pressupost, megagimcanes, cantades de nadales, festes eivissenques, barraques de Sant Jaume, cicles ‘Reviu les places’, etc. Fins i tot, en aquest llistat hi inclouria les noves processons i confraries de la Setmana Santa riudomenca, que han comptat amb el suport destacat del govern municipal, ja que l’alcalde Cruset no ha tingut massa manies a barrejar política i religió.

pagina-bim-111

El butlletí de juny-juliol de 2016, editat per l’Ajuntament de Riudoms, dedica dues pàgines senceres a les festes dels Barris. De fet, de les 12 pàgines d’aquest butlletí, gairebé la meitat són fotos d’actes lúdics i festius.

Què tenen en comú totes aquestes activitats? Doncs un escassíssim component de reivindicació política. Tan poca reivindicació que durant anys el principal acte de l’11 de setembre riudomenc ha estat una sardinada popular. Reivindicació política #ModeOff amb un objectiu clar: convertir la Convergència de Riudoms en un partit (gairebé) sense ideologia. El gran propòsit de Cruset ha estat crear un moviment polític el més ampli possible, i el cert és que ho ha aconseguit. De passada s’ha cruspit una oposició que, fins ara, ha estat incapaç de construir una alternativa que li pugui fer ombra.

Tanmateix, seria amagar una part de la realitat no admetre que aquesta política de l’alcalde Cruset ha generat un fort sentiment de pertinença entre molts riudomencs. Són moltíssims els que estan encantats de ser part d’aquest grup i del bon rotllo que s’hi respira, un grup que no té nom ni atributs definits però que és socialment hegemònic.

I arribats a aquest punt és quan llegeixo l’entrevista que en l’últim número de L’Om (agost-setembre 2016) li fan a l’economista riudomenc Modest Guinjoan, afincat a Barcelona. Al final del text li pregunten “com veu un riudomenc, des de fora, el seu poble natal”, i la resposta és clarivident: “a Riudoms, hi ha molta festa, hi ha un excel·lència en organitzar tot tipus d’actes lúdics. Tot això és important, cal cuidar aquest aspecte, però per a poder gastar en festes cal poder ingressar i per això cal un teixit econòmic local potent”. I parlant encara del model econòmic de Riudoms, Guinjoan afegeix que li ‘falta aconseguir una estructura més pròpia de producció, és a dir, reforçar el teixit productiu del poble’. Vaja, que l’economista Guinjoan és políticament correcte, però se li entén tot.

Entrevista a l'economista Modest Guinjoan a la revista L'Om (número d'agost-setembre de 2016).

Entrevista a l’economista Modest Guinjoan a la revista L’Om (número d’agost-setembre de 2016).

No em trobareu afirmant que canviar el model econòmic de Riudoms és fàcil. El context econòmic, productiu, social i, fins i tot, geogràfic de Riudoms és el que és. I no ens enganyem, un ajuntament d’un municipi com el nostre té una capacitat d’actuació limitada en l’àmbit econòmic. Ara bé, malgrat aquest context, hi ha una pregunta que no puc deixar de fer-me: en què ha posat l’accent Josep M. Cruset des que és alcalde? Què ha prioritzat des de l’Ajuntament? La resposta mereixeria un article sencer, però només una dada i una pregunta:

  • La dada: Cruset és alcalde des del 2007, d’això fa més de nou anys. Tot i això, no ha estat fins aquest 2016 que ha posat en marxa un Pla de dinamització del comerç local (per cert, tot i que tard, enhorabona per la iniciativa!).
  • La pregunta: quan penseu en la Fira de l’Avellana en què penseu? En un projecte comercial i empresarial o en tres dies de passejades, sopars a la fresca i atraccions per a la canalla?

Guinjoan ho deixa ben clar a l’entrevista que li fan a L’Om: “No és fàcil de fer (això de reforçar el teixit productiu de Riudoms), però s’hi haurien de dedicar més recursos”. Efectivament, tot això va de prioritats.